22 d’oct. 2012

CinquantACIS


CINQUANTA ANYS separen les dues generacions presents a la fotografia, que representen la primera promoció i l'actual. 50 anys i moltíssimes diferencies entre els protagonistes, el moment històric, la situació econòmica i les seves perspectives futures. Però que comparteixen uns mateixos valors i educació, un projecte consolidat dins d'una institució totalment present i compromesa amb la realitat que l'envolta.
La realització de la fotografia, va ser un dels moments àlgids de la festa del 50è aniversari de la Fundació  ACIS, que va tenir lloc al pati de l'escola Artur Martorell el dissabte 20 d'octubre. Amb el permís de la meteorologia i del suport i la tenacitat de les 500 persones que durant tot el dia varen anar passant pel patí de l'escola i els diferents actes organitzats.
En general va ser un moment de retrobaments, de tertúlies improvisades, on tots aquells que van venir, van poder veure com continua la tasca educativa que d'ençà ve desenvolupant l'escola i la Fundació. I alhora compartir-ho amb ex-companys, ex-mestres i totes aquelles persones que han anat fent gran la institució.
I com no podia ser d'una altre manera, els altres protagonistes varen ser un altre cop els nens i nenes, que, aliens a tot el que passava, corrien entre els adults, amb una mica d'ignorància permesa de tot el què significava aquell esdeveniment, però que són els veritables hereus de tota la feina i el bagatge cultural que la institució ha anat aportant, no només a l'escola, sinó a la realitat sociocultural on està immersa.
I es que aquests varen gaudir d'allò més amb els jocs tradicionals, que en temps de la primera promoció devien ser "top" i que ara han anat deixant lloc a d'altres on la tecnologia hi és molt més present. Ells, amics d'allò autèntic, van saber estar i trobar el seu lloc. I segurament és aquest intercanvi i acompanyament entre grans i petits el que, des d'un determinat punt de vista, ha inspirat la tasca que encara avui podem veure. "50 anys fent persones !", tal i com es va sentir dir en algun moment del dia.

Finalment, agrair a la organització i a les persones implicades, direcció i mestres, i pares i mares que de forma desinteressada han fet possible que aquest acte fos una realitat.
I agafar empenta per 50 anys més!!